Francesc Bellsolell, metge d'Arenys de
Munt: "Dispararen 15.000 bombes, arruinant quasi tota la ciutat"
L'hereu de Can Bellsolell de la Torre d'Arenys explica com Barcelona
decideix no renunciar als seus drets i llibertats
SÍLVIA
MARIMON. | Actualitzada el 11/09/2013 00:00
El metge i hereu
de Can Bellsolell de la Torre d'Arenys de Munt, Francesc Bellsolell
(1683-1754), és un testimoni privilegiat dels últims mesos de la guerra.
Explica com Barcelona decideix no renunciar als seus drets i llibertats:
"Quant luego, la ciutat de Barcelona resolgué lo defensar-se, havent per
això convocats los síndics de les ciutats que es trobaven llures, com Vic,
Manresa, Solsona i Mataró, i de les demés viles grans, on convocats a la Casa
de la Diputació, votaren o la subjecció de Phelip Quint o prendre les armes.
Prevalgué lo vot de prendre les armes, per quant lo rei no volia concedir los
privilegis de Catalunya".
La repressió
borbònica contra la revolta antifiscal que es propagà ràpidament per tot
Catalunya a principis del 1714 va ser brutal. La protesta, protagonitzada
sobretot pels pagesos, es va difondre ràpidament. És un indici de la situació
límit, tant de misèria com de violència, que vivia la població.
La protesta de
Caldes de Montbui i d'altres poblacions de la rodalia és descrita minuciosament
per Antoni Bellsolell en els seus dietaris: "Avent succehit la demanda del
donatiu se comensaren a albarotar los pobles de la montanya, y ay agué qüentos
y asbatassas, y així la terra se comanssà a sublevar, y baixà gent de la terra
ab partidas de voluntaris y micalets, y lo endemà y enviaren un destacament de
més de dos mil hòmens, y los voluntaris no y tingueren bo y se retiraren, y los
del destacament saquejaren la vila y cremaren més de la meytat y ay mataren
algunas personas que no pogueren fugir, y ab algú se ohí dir que se li llevaren
els punys de viu en viu", descriu Bellsolell.
La seva narració
és colpidora: "Lo destacament borbònic se'n passà a Granollers, y se'n
pujà a la plana de Vic, i es digué que cremà ha Torelló i algun altre lloch,
que crech és Sant Ipòlit, i per allí se tingué alguna escaramussa, ab voluntaris
y paysans, y després se digué se'n passava ha Moyà ahont se digué avían cremat
algunes casas, lo destacament era de vuyt o nou-cents homes, i més de cent
cinquanta cavalls, y se n'anà ha Arbúcias, y més amunt los de Sant Ilary i
Viladrau baixaren a envestir-los i prengueren les armes y los derrotaren".
Al cap de pocs dies les tropes borbòniques van incendiar la vila de Prats de
Lluçanès, on van calar foc a més de cent cases, és a dir, gairebé dues terceres
parts de la població. "Se era arribat ja en tanta misèria en est Principat
que los que tenien fama de tenir alguna cosa avian ausentar-se de sas casas y
anar-se'n en part segura", relata Bellsolell.
Ni una casa sencera
L'hisendat
d'Arenys relata els efectes demolidors dels bombardejos durant la primavera del
1714 a la ciutat de Barcelona: "Lo sr Duch de Pòpuli feu tirar grandíssima
cantidad de bombas sobre Barcelona, que foren més de setanta mil las que y
tiraren, que fou de una gran crueldat de la menera que posaren aquella ciutat,
que a penas quedà casa sencera, ab tal conformitat que sols al convent de Santa
Caterina n'i caygueren passat de tres-centas, que ja es deia de considerar lo
estrago que degueren ocasionar".
La pluja de
bombes duraria molts mesos. Des del 23 de maig fins al 19 de juny, els atacs
van ser molt intensos: "Lo dia 23, a les 10 de la nit, comensà des de las
cercanias dels Caputxins a manar lo duch de Pòpuli bombardejar ab gran crueltat
la ciutat. Des de dit dia fins al 19 de juny, disparant-se en dit temps 15.000
bombas, arruinant casi tota la ciutat, cathedral, iglésia del Pi, ab lo
[convent] de Santa Caterina, ab gran terror del veynat".
Bellsolell
denuncia els casos flagrants d'arbitrarietat i de favoritisme per les
autoritats borbòniques: "A los que se han mantenido fieles [...] conviene
absolverlos de tributos y demás cargas", afirmaven els enviats de Felip V.
Algunes vegades, com en el cas de Manlleu i Centelles, la mesura de gràcia de
les autoritats borbòniques va incloure el perdó de tots els deutes i
endarreriments fiscals.
Les noves
autoritats municipals actuaven de manera despòtica i es beneficiaven
econòmicament dels seus càrrecs.
