Últimes Notícies

El passat dia 11 de desembre en Francesc Forn i Salvà, autor del llibre "Poso per memòria: La crònica de Francesc Bellsolell de la Torre, 1713-1714" va ser entrevistat al programa El Racó de Ràdio Mataró per explicar les vivències de Francesc Bellsolell de la Torre durant la guerra de Successió. Enllacem l'entrevista.


Ahir vàrem fer la presentació del llibre "Poso per Memòria" al Born Centre Cultural participant a la taula Francesc Forn, Quim Torra, l'alcalde Joan Rabasseda i Jordi Julià Sala-Bellsolell amb la presència també de la Mercè Colomer i la regidora de cultura Tònia Vila.
Va ésser un acte molt especial per a totes les parts implicades i especialment per als membres de la família Bellsolell, fa molta il·lusió fer una presentació en un lloc tan emblemàtic com el Born Centre Cultural.

Recordeu que podeu comprar el llibre a un preu de 15€ (totes les despeses incloses)






(fotos de CREA'T edicions)


Bon dia! Recordar-vos que avui presentem a El Born CC (18:30h) la Crònica de Francesc Bellsolell de la Torre dels anys 1713 i 1714 recollida al llibre "Poso per memòria" amb en Francesc Forn i Salvà, en Joan Rabasseda Ferrer, en Quim Torra Pla i Jordi Julià Sala-Bellsolell. Us hi espero! #1714 ‪#‎tricentenari‬‪#‎arenysdemunt‬ ‪#‎canbellsolell‬ ‪#‎bellsolell‬


El passat 11 de novembre del 2014 van entrevistar a Francesc Forn arran de la presentació del nou llibre "POSO PER MEMÒRIA, Crònica de Francesc Bellsolell dels anys 1713 i 1714".
A continuació us deixem el podcast del programa.

Can Bellsolell de la Torre


Gran casal d'origen molt antic (està documentat des del segle X) format per diversos cossos que ha anat modificant-se amb el pas dels segles. L'edifici actual és bàsicament del segle XVI, amb elements aprofitats d'època anterior i altres de més tardans. Conserva diverses finestres d'estil gòtic tardà, una d'elles geminada i amb bustos esculpits als extrems de les impostes. El cos més destacat és una torre de planta quadrada, emmerletada, que va ser restaurada cap a la fi del segle XIX. Al seu pis inferior hi té la capella, amb un notable retaule renaixentista. A la llinda recta d'una de les finestres hi ha gravada la data de 1652.

L'arxiu familiar de la família Bellsolell, conservat a l'arxiu Fidel Fita d'Arenys de Mar, guarda documentació dels segles XVII al XIX.
MEMÒRIES DE CAN BELLSOLELL

Document manuscrit sobre les incidències del mas de la família Bellsolell, als afores d'Arenys de Munt, que actualment es conserva a l'Arxiu Històric Fidel Fita, d'Arenys de Munt. Comprèn de l'any 1666 al 1838, ja que una part en va ser destruïda durant la Guerra Civil.
La major part d'informació que conté està referida a l'activat pròpia del mas, així com a la meteorologia. Són escasses les anotacions referides a les relacions familiars, tot i que hi ha notícia dels casaments i de la descendència. Al text hi estan datades diverses desgràcies viscudes al mas, a causa dels temporals. La majoria d'elles van passar a la tardor, tal com avui estem acostumats a veure al Maresme.
Els Bellsolell estaven integrats en l'anomenada "pagesia benestant", o burgesia rural. Aquest sector de la pagesia catalana va acaparar la iniciativa social i econòmica del camp català a l'època moderna. Era fruit d'un procés de diferenciació social pagesa, conseqüència de la crisi de la baixa edat mitjana.Les memòries de la família ens permeten conèixer-la generació rere generació. L'Anton Bellsolell (1736-1820) és un dels membres de la nissaga dels Bellsolell de qui ens dóna notícia la documentació. Durant gairebé mig segle, Anton Bellsolell va governar el mas familiar, des de la mort del seu pare, Josep Bellsolell, el 1771, fins al 1818. Aquell any, amb 82 anys d'edat, va passar les responsabilitats de l'administració al seu fill i hereu, Martí, de 61. Aquest fill seria l'últim membre de la dinastia que va continuar el diari que s'havia anat seguint durant moltes generacions, perquè el seu fill ¿Ramon- ja no va escriure més...
Les anotacions al diari que fa Anton Bellsolell reflecteixen els esdeveniments que coneixem com els "rebomboris del pa" de Vic i Barcelona, però també les noves que arriben sobre la Revolució Francesa, els trasbalsos de la Guerra Gran (1793-1795) contra la revolució, i la Guerra del Francès.
Francesc Bellsolell, metge d'Arenys de Munt: "Dispararen 15.000 bombes, arruinant quasi tota la ciutat"

L'hereu de Can Bellsolell de la Torre d'Arenys explica com Barcelona decideix no renunciar als seus drets i llibertats

SÍLVIA MARIMON. | Actualitzada el 11/09/2013 00:00



El metge i hereu de Can Bellsolell de la Torre d'Arenys de Munt, Francesc Bellsolell (1683-1754), és un testimoni privilegiat dels últims mesos de la guerra. Explica com Barcelona decideix no renunciar als seus drets i llibertats: "Quant luego, la ciutat de Barcelona resolgué lo defensar-se, havent per això convocats los síndics de les ciutats que es trobaven llures, com Vic, Manresa, Solsona i Mataró, i de les demés viles grans, on convocats a la Casa de la Diputació, votaren o la subjecció de Phelip Quint o prendre les armes. Prevalgué lo vot de prendre les armes, per quant lo rei no volia concedir los privilegis de Catalunya".
La repressió borbònica contra la revolta antifiscal que es propagà ràpidament per tot Catalunya a principis del 1714 va ser brutal. La protesta, protagonitzada sobretot pels pagesos, es va difondre ràpidament. És un indici de la situació límit, tant de misèria com de violència, que vivia la població.

La protesta de Caldes de Montbui i d'altres poblacions de la rodalia és descrita minuciosament per Antoni Bellsolell en els seus dietaris: "Avent succehit la demanda del donatiu se comensaren a albarotar los pobles de la montanya, y ay agué qüentos y asbatassas, y així la terra se comanssà a sublevar, y baixà gent de la terra ab partidas de voluntaris y micalets, y lo endemà y enviaren un destacament de més de dos mil hòmens, y los voluntaris no y tingueren bo y se retiraren, y los del destacament saquejaren la vila y cremaren més de la meytat y ay mataren algunas personas que no pogueren fugir, y ab algú se ohí dir que se li llevaren els punys de viu en viu", descriu Bellsolell.

La seva narració és colpidora: "Lo destacament borbònic se'n passà a Granollers, y se'n pujà a la plana de Vic, i es digué que cremà ha Torelló i algun altre lloch, que crech és Sant Ipòlit, i per allí se tingué alguna escaramussa, ab voluntaris y paysans, y després se digué se'n passava ha Moyà ahont se digué avían cremat algunes casas, lo destacament era de vuyt o nou-cents homes, i més de cent cinquanta cavalls, y se n'anà ha Arbúcias, y més amunt los de Sant Ilary i Viladrau baixaren a envestir-los i prengueren les armes y los derrotaren". Al cap de pocs dies les tropes borbòniques van incendiar la vila de Prats de Lluçanès, on van calar foc a més de cent cases, és a dir, gairebé dues terceres parts de la població. "Se era arribat ja en tanta misèria en est Principat que los que tenien fama de tenir alguna cosa avian ausentar-se de sas casas y anar-se'n en part segura", relata Bellsolell.

Ni una casa sencera

L'hisendat d'Arenys relata els efectes demolidors dels bombardejos durant la primavera del 1714 a la ciutat de Barcelona: "Lo sr Duch de Pòpuli feu tirar grandíssima cantidad de bombas sobre Barcelona, que foren més de setanta mil las que y tiraren, que fou de una gran crueldat de la menera que posaren aquella ciutat, que a penas quedà casa sencera, ab tal conformitat que sols al convent de Santa Caterina n'i caygueren passat de tres-centas, que ja es deia de considerar lo estrago que degueren ocasionar".

La pluja de bombes duraria molts mesos. Des del 23 de maig fins al 19 de juny, els atacs van ser molt intensos: "Lo dia 23, a les 10 de la nit, comensà des de las cercanias dels Caputxins a manar lo duch de Pòpuli bombardejar ab gran crueltat la ciutat. Des de dit dia fins al 19 de juny, disparant-se en dit temps 15.000 bombas, arruinant casi tota la ciutat, cathedral, iglésia del Pi, ab lo [convent] de Santa Caterina, ab gran terror del veynat".

Bellsolell denuncia els casos flagrants d'arbitrarietat i de favoritisme per les autoritats borbòniques: "A los que se han mantenido fieles [...] conviene absolverlos de tributos y demás cargas", afirmaven els enviats de Felip V. Algunes vegades, com en el cas de Manlleu i Centelles, la mesura de gràcia de les autoritats borbòniques va incloure el perdó de tots els deutes i endarreriments fiscals.
Les noves autoritats municipals actuaven de manera despòtica i es beneficiaven econòmicament dels seus càrrecs.